Bobo

El Bobo era l’essència del Jardinet. Un gat bo, boníssim. Al començament li va costar confiar, es va instal·lar a la teulada negant-se a baixar, d’aquí el seu nom, Bobo, per no deixar-se estimar. Però va aprendre que els voluntaris del Jardinet només volem lo millor per ells, i així, de la nit al dia, el Bobo va formar part de les nostres vides, dòcil i afectuós, era amic, col·lega i tenia amor per tots. La seva particular cara de pena ens feia pensar com era possible que ningú es fixés en ell, que ningú el volgués com a company. I així va passar el temps, esperant i esperant… Fins que un bon dia, algú es va enamorar del seu cor i el Bobo va començar a viure en una llar de veritat. Era estimat les 24 hores del dia. Llàstima que el destí és cruel amb qui menys s’ho mereix i el nostre petit Bobo va morir al cap de poc de ser adoptat i de la seva nova vida.

Sempre el recordarem juganer, atent, confiat… Tot aquell temps esperant fins trobar una casa…. Ara té uns altres companys, noves aventures per viure, altres mans que l’acaronen. Es podria dir que va tornar a la teulada i nosaltres el mirem des de aquí baix.