Brut

Va ser rescatat de l’oblit, de la brutícia i de l’abandonament. El Brut va arribar al Jardinet com el seu nom indica, fet una pena, però aquest gatàs ens va sorprendre a tots quan es va convertir en un d’aquells gats que et reben a la porta i, no només interessat per la llauneta, sinó també per rebre amor, li encantava que estiguessin per ell, que el pentinessin, que li fessin mimos.

El Brut va marxar deixant una gran buidor en el Jardinet i en els nostres cors. Els qui van tenir la gran sort de compartir amb ell aquests moments, entenen a què fem referència.

Esperem que estigui on estigui el cuidin tant com ho vàrem fer nosaltres, acompanyant-lo fins l’últim moment dels seus ronquets.