Caster

La Caster va ser rescatada amb la Land (feliçment adoptada). Després de molts intents desafortunats, de dies i dies pendents, finalment la vam poder atrapar. Sempre que traiem un gat del carrer imaginem què és lo millor per a ell en salut, atencions, amor, potser un adoptant… però amb la Caster no va haver-hi temps de somiar, estava molt malalta i la seva visita al veterinari es va fer eterna. La Caster és un clar exemple que desmenteix el mite de que “el gat al carrer viu bé”. No senyors, no enganyem la nostra poca humanitat, un gat al carrer no viu, sobreviu! Passar fred, gana (menjar coloms, ratolins?), sorolls, parir i parir i veure morir els cadells, no és viure. Malgrat no haver conegut el caràcter de la Caster, sí que ens podem imaginar com deuria ser la seva vida, aguantant temporals, baralles per menjar i acabar morint.

Vam estimar-la i plorar-la com si fos un gat més de la nostra família perquè enteníem el seu dolor, perquè no ens vam donar per vençuts ni ens hi donarem. Per tots els/les Caster del món.