Els sense nom

Així anomenem els gats petits o grans que no ens ha donat temps de gaudir d’ ells ni de la seva presència, quan el seu pas per la vida és tan fugaç, quan l’ajuda arriba massa tard i només pots maleir el no haver anat una mica abans. Cossos inerts menjats per les puces, ofegats per les pluges, massa dèbils o malalts per poder tirar endavant. Aquells petits que nos ens dóna temps de batejar, que no tenen nom però plorem la seva absència com si els haguéssim conegut de tota la vida. Sabem que no és suficient i el nostre cor té un espai molt gran i a vegades ens imaginem com serien ara les seves vides si haguessin pogut tirar endavant, si no els haguessin abandonat, si no haguessin mort solets a les carreteres fredes.

Ells també són protagonistes de la vida de tots. Per ells, “els sense nom”, aquí seguirem lluitant.