Federico

Hola, el meu nom és Federico.

Sóc un gat gran i un autèntic supervivent. Sóc molt intel·ligent, tranquil, solitari i de profunds afectes. Vaig passar fam de petit, molta gana. Com a seqüeles, m’han quedat les potes davanteres una mica corbades i, a la meva vellesa, em provoquen algun atac d’artritis en els dies humits i freds.

Vaig ser l’únic supervivent d’una colònia que van fer “desaparèixer”. Em vaig quedar vivint sol en un solar abandonat. A la recerca de menjar, vaig descobrir que creuant uns carrers hi havia una colònia i menjar cada nit. I per aquest motiu, acudia cada nit, a l’hora en punt, a la meva cita a la colònia. Em jugava la vida cada dia per poder menjar, fer una mica de vida social amb la resta de gats i tornar al meu solitari solar.

Quan feia fred coixejava d’una poteta. Era evident el meu dolor i, per això, em prenia molt bé la medicació que em portava la Victòria, la meva cuidadora, i agraïa molt les seves cures.

No faltava un dia a la meva cita. Sempre arribava a l’hora en punt i em col·locava al mateix lloc cada dia. Allà esperava amb paciència el meu torn per menjar. Per això, quan la meva cuidadora va veure que no vaig acudir durant diversos dies seguits, es van espantar molt. Sóc gran, necessito un lloc calentet i segur per als meus ossos. Porto una vida de supervivència i esforç.

Ara descanso tranquil al Jardinet, on puc menjar menjar humit diàriament, que m’encanta. I puc viure els meus últims dies allunyat del perill i l’estrès del carrer.

Necessito padrins per a la meva manutenció i per a les meves visites veterinàries. Si em vols apadrinar, omple el següent formulari i la persona responsable dels apadrinaments et respondrà el  més aviat possible.

Moltes gràcies per llegir la meva història.