Leo

El Leo ens va deixar ja fa unes setmanes, però es fa tant dur escriure un comiat per un gat tant fort com ell, un lluitador… Li va tocar ser valent per poder sobreviure el pas dels anys i a totes les barbaritats a les que es va tenir que afrontar al carrer. Era un d’aquells gats que no saps si el destí havia fet que tu el trobessis o fos ell qui t’havia trobat. El Leo va estar a la colònia durant un temps i després d’alguns ensurts, deguts en part a l’edat, per fi va poder estar en una llar, i no qualsevol llar. Nosaltres sempre pensem que si un gat vellet o molt malament de salut, es relaxa quan arriba a la casa d’acollida o adopció, és perquè pensa que per fi han trobat el seu lloc. Així va passar amb el Leo, es va sentir mimat,  respectat i estimat fins els últims moments.

Sempre el recordarem donant guerra i com un lluitador. Ens ha deixat amb una gran esgarrapada en els nostres cors.