El Pau formava part d’una colònia controlada de Sant Pau. Quan el van treure de la zona, els nostres companys ja van veure que el seu estat de salut era fràgil, estava tan prim, el pèl tan aspre. Tenia una cara amb aire jovial i un caràcter molt tendre que es va guanyar a tots els humans que el coneixien. Per ell el canvi no va ser gens traumàtic, doncs estava amb els seus amiguets de tota la vida, el Brut i el Fèlix, amb qui es sentia recollit i estimat.
Era un gat delicat però la seva presència li donava al Jardinet un aspecte tranquil. Volem pensar que va ser per ell la seva llar definitiva, malgrat que fos sense sofà i compartint coixinets, va tenir tot l’amor que pot esperar per parts dels humans. El Pau va començar a dormir dins la caseta, cosa que no feia mai i les nostres sospites de que no estava bé es van confirmar a mesura que passaven els dies.
Ens agrada pensar que va trobar en el Jardinet la casa on finalment es va deixar anar per marxar al famós cel dels gats i, en nosaltres, la mà amiga que el va acompanyar en el camí fins un lloc sense fred ni perills. Una llar on el seu cabell tornés a ser esponjós, com anys enrere, on els dies de sol guanyaven els plujosos, un lloc on ser un gat feliç.
