Strong

T’has marxat com vas arribar, silenciós, com aquell que demana perdó per haver viscut fins a vell… ens fa mal el cor i l’ànima, Strong s’ha anat, la seva respiració es va agitar, la seva vida ja no s’aferrava… t’hem perdut…

Estem commocionats, tristos i abatuts, ens costa entendre com algú t’abandona així, sense ni tan sols un transportí, només a la porta de la colònia, feble, gairebé sense poder mantenir-te en peu…

Quan ens van donar l’avís, en menys de 5 minuts, estàvem allà, posant-te fora de perill, sorpresos de la teva fragilitat i alhora de la teva envergadura, ja que vas haver de ser un gran gat, de profunda mirada, un gat savi.

Et vaig agafar en braços per ficar-te en el transportí i vaig abraçar el teu cos gran però tan prim, fràgil i lleuger, que se’m va encongir el cor.

A l’instant vas començar a demanar mims i carícies, agraint una mica de pau, seguretat, caliu humà, menjar i aigua.

Molts anys viscuts, donant amor i acabes al carrer, et vam posar Strong, perquè sabíem que vas haver de ser un gat fort i ara més que mai necessitaves aquesta força per continuar vivint. Molts anys a l’esquena, molt dolor i sobretot… un cor trencat, una ànima esqueixada per l’abandonament, perquè per si encara algú ho dubta, ells senten com nosaltres, s’emocionen, estan feliços quan els tractem amb amor i espantats quan els abandonen.

Ja havíem planejat amb qui i on aniries a passar els teus últims anys, donant mims i cocos, i rebent carícies, cures i atencions, sent respectat i estimat. No vam pensar que no arribaríem a poder donar-te aquesta llar que t’esperava amb ganes i il·lusió.

Tot just 24 hores abans, vam venir a estar amb tu per donar-te mims, petons i carícies i tots els ànims possibles, a transmetre’t l’amor de tot l’equip…
Vam veure en els teus ulls i en el teu cos que estaves molt cansat, que no semblava que poguessis seguir lluitant… ens temíem el pitjor, però encara ens quedava un indici d’esperança, de poder donar-te el que altres et van treure.

T’has marxat silenciós, gairebé sense fer soroll, com vas arribar.

És molt dur quan rescates a un animal i tot i així no pots salvar-lo, és una impotència difícil de gestionar.

Mai ens acostumem a això, a veure diàriament abandonaments, maltractament, patiment que no hauríeu de viure cap dels que sou abandonats.

Strong mai t’oblidarem, per a nosaltres sempre seràs un gat important. Les nostres llàgrimes acompanyen al nostre dolor i el nostre amor t’acompanya allà on siguis, petit allà dalt hi ha un altre Jardinet dels Gats on cuidaran de tu.

26/08/2015