White

Totes les pèrdues són un cop molt dur, sentits i plorats per tots. Fa uns dies vam perdre el preciós White. I diem preciós perquè ho era molt. Un gat especial que va aparèixer al carrer, va ser rescatat i va passar molt de temps abans de tenir la seva segona oportunitat. Per fi va trobar una casa d’acollida amb la paciència suficient com per fer-li entendre que no calia tenir por, no s’havia d’espantar per res. Vam descobrir que li encantava estar amb altres gats, entremaliat, incansable. El White no semblava estar massa interessat en saber si la gent l’estimava, però ja era tard, ens va enamorar. Va passar per dues cases d’acollida més, molt especials, on poc a poc es va tranquil·litzar, apassionat del joc i les aventures.
Semblava que tenia la sort de cara i l’adoptant del seu company “Coco” el volia adoptar a ell també però no va arribar a temps, aquest floquet de neu suau i vivaç va morir abans de conèixer una llar definitiva, un atac al cor el va separar de la seva fita molt abans del que ens hagués agradat.

El White se’n va anar deixant un buit immens en els nostres cors, de cop i volta ja no hi era. S’emporta en el seu petit cor tot el nostre amor i esperança de que trobés una casa, els nostres gestos d’afecte i tot l’amor que se li va poder oferir.

Esperem que el petit White jugui amb la lluna com si fos un cabdell de llana gegant. Per sempre en el nostre cor.