Whitney

Era una gata amb caràcter, d’aquelles gates que no passen desapercebudes per ningú. Va tardar en trobar el seu foradet, una casa on l’estimessin, però al final ho va aconseguir tot i les seves manies. No negarem que la Whitney era molt seva, però deixant de banda tot això, era una princesa a la que la vida no la va tractar gens bé. Suposem que el seu caràcter va començar a canviar degut a una malaltia que va ser detectada posteriorment i, en lloc d’ajudar-la, la van llençar com si fos un moble vell, sense cap intenció de solucionar-ho. Va passar per dues cases diferents on va ser estimada tal i com ella era, donant-li el seu espai i tranquil·litzant el seu temperament.
La Whitney va morir degut a la malaltia, sense que ningú pogués fer res més per ella, però al menys no va estar sola, no s’ho mereixia, va morir envoltada d’amor, afecte, força i energia positiva que tots li enviàvem a diari, malgrat no ser suficient.

Ara descansa junt amb tots els altres amics dels que ens hem anat acomiadant, un estel més al cel, com diuen alguns i aquest estel era molt xerraire.