Hola, el meu nom és Carlitos.
Vaig néixer al carrer i vaig aparèixer de molt petit, amb els meus dos germans, Valentina i Paquito, en una colònia buscant menjar. Jo era el cuidador del meu germà Paquito, un gat amb síndrome de down. Vaig cuidar i vaig protegir al Paquito fins que va morir atropellat. La Valentina, la més llesta dels germans, només menjava a la colònia. Va preferir buscar un lloc més tranquil i protegit per viure.
Em vaig fer un gat gran i fort! Em vaig convertir en el cap del grup i era qui decidia qui es quedava a la colònia i qui havia de distanciar-se, però mai em barallava. La resta de gats em respectaven i algun m’havia tingut pànic. No obstant això, quan em parlen suau, em quedo immòbil, amb els ulls mig tancats, respirant calma i felicitat. Fa un temps, un atac de gossos abandonats per caçadors, va matar als gats que vivien a la colònia. Vam sobreviure la Tímida i jo, que des de llavors ens donem suport mútuament. La zona es va tornar perillosa per a nosaltres, entre gossos i obres, ens vam quedar sense llar al mig del carrer.
Al Jardinet, hem trobat una llar tranquil·la i sense perills. Quan els voluntaris no estan dins, estem la Tímida i jo prenent el sol, amb pau i tranquil·litat. Quan els voluntaris entren a netejar, em pujo a una finestra alta i, des d’allà, miro o dormo. Em diuen “Carlitos, el gat de la finestra” ja que quan els voluntaris alcen la vista, allà em veien sempre.
Ara ja descanso, desprès de molt de temps amb un tumor a la oida, i un estat renal avançat, el dia 24/12 vaig marxar i dono les gràcies per aquest temps al Jardinet i a les madrines i padrins que han vetllat per mi tots aquests anys, al igual que totes les persones voluntaries.
