Abu

Avui és un moment molt dur per tot l’equip del Jardinet dels Gats en especial per la Mari, la seva Presidenta, i per mi que et coneixíem des d’abans que el Jardinet fora una realitat. Sempre estaves allà, a la teulada, al passar miraves distant i segur de tu mateix contemplant els humans que passejaven pel carrer.

Des de que es va materialitzar el Jardinet, tu vas ser el primer, únic, sempre vas estar allà distant, felí, assilvestrat, eres el model de gat de carrer, que havia sigut capaç de sobreviure.

Sempre mirant-nos amb indiferència com si no necessitessis de nosaltres, mai baixaves a menjar, ni tan sols et seduïa la llauneta, tu sempre com un tigre, altiu, sobre la teulada, la teva felinitat em captivava, sempre pensava que algun dia deixaries aquella postura de gat que no li deu res a ningú… i que un dia t’acariciaria sense més… mai vas ser fàcil, allò em va captivar profundament, ensenyaves als recent arribats al Jardinet a pujar als arbres, com un vell savi que sap transmetre el coneixement. Els animaves a anar amb tu, un equip que vaig anomenar “Los Pandilleros”, tu, Mad, Blanky, Tigretrón…. de tots ells el Mad, ja no és “pandillero” una mica bipolar sí, però ja no hi ha esperit de “pandilleros”. Els altres van marxar abans que tu, però tu vas continuar allà, acompanyant-nos dia a dia i poc a poc ens vas permetre mimar-te, fins i tot raspallar-te. La vellesa et va fer ser benvolent, amable i més savi, la teva serenitat, distància, manera de demanar atenció…. ens va robar el cor.

Vas estar malalt i en el veterinari te’ls vas guanyar a tots, com vas fer amb tot l’equip del Jardinet, sabíem que no havia molt més a fer, però vas tornar a la teva llar.

Tot l’equip es va enamorar d’aquell Abu malcarat, que bufava mostrant l’únic ullal que et quedava, en senyal de fera felina que ataca… vas saber ensenyar als teus i als humans a saber com havíem de tractar-te per guanyar-nos el teu respecte.

Agraeixo aquests últims mesos que ens has regalat d’atencions i raspallades.

Quan et vam tornar al Jardinet, sabíem que era per poc temps, però volíem que tornessis a casa on sempre va ser la teva llar, el que des de sempre va ser el Jardinet dels Gats.

Vas intentar tornar a saltar al teu arbre, tres cops i et vas adonar que ja no podies, al poc temps, feies la croqueta pel Jardinet feliç d’haver tornat a casa.

Avui ja no tornaràs a casa, has marxat per sempre, ens vàrem guanyar a base d’amor, el teu respecte i també el teu cor, així com tu t’has guanyat el nostre.

ABU et trobarem molt a faltar, hem aprés molt de tu, seguirem cuidant dels teus, com tu feies sempre, acaronant i ajudant a tots els gats que han arribat.

D’alguna manera l’Abu ens va ensenyar a la Mari i a mi el Jardinet, el seu Jardinet, el que ara és el nostre Jardinet, el de molts gats que són rescatats, atesos, acollits i adoptats i per sempre serà la teva llar.