Ahir van haver de dormir al nostre fràgil Bruce, una notícia que més o menys ens esperàvem, doncs sabíem que era gran, però no per això és menys dolorosa. L’arribada del Bruce va ser silenciosa i tímida, li va costar acostumar-se a els altres gats i a nosaltres. Temíem que no mengés i li portàvem llauneta allà on fos. Poc a poc es va anar fent a la colònia i en unes setmanes ja el teníem a la porta com un més demanant, amb miols silenciosos, la seva dosis d’atenció i d’aliment. Feia la sensació que en qualsevol moment s’anava a deixar tocar, com si ho desitgés, però la seva por i el seu passat no li deixaven deixar-se anar del tot. I així es va anar, en silenci, si haguéssim sabut que no tornaria …
Esperem que en la seva nova llar pugui jugar tranquil, tingui amics gatets i sigui tan tendre com ho era amb els seves “noies” del jardinet, era molt dolç veure’ls junts . El trobarem a faltar a l’arribada del jardinet, la seva cueta graciosa, el seu miol tímid …
Bruce estiguis on estiguis segur que t’estimaran tant com nosaltres, aquí et trobarem a faltar.
