La Cler, clarament tenia un do, el do de fer-te sentir en pau i en calma com no s’ha vist mai abans en una gata. Tremendament dolça, carinyosa, si et mirava amb aquells ullets verds queies rendit als seus encants. Va aparèixer en una construcció, no sabem quan temps portava allà, una gata tan dolça i especial. Avui en dia, si topem amb una gata que sigui com ella, tot amor, sempre la tenim present i diem que és una Cler.
La nostra bonica vaqueta va marxar massa d’hora, abans que pogués trobar una casa on la coneguessin i s’enamoressin d’ella. El càncer es va instal·lar en el seu cosset i no ho va poder suportar. La seva mirada, les seves potetes, tot en ella era preciós.
La seva mort va ser un cop dur i molt trist que, a dia d’avui, encara no ens hem refet i ens fan saltar les llàgrimes. Sentim molt que no pogués estar més temps entre nosaltres, per poder ser una gata estimada i feliç.
