El Fufo és un d’aquells casos que et fan bullir la sang, que et fan perdre tota la fe en una humanitat cada cop menys humana. El Fufo ens el van “deixar” en un estat lamentable. Un gat de raça, despentinat i descuidat de manera pèssima durant el llarg dels anys, amb una fractura sense tractar ni curar en una de les seves potetes del davant, fent que no es pogués recolzar correctament, en un estat de nervis i de shock que el feia estar agressiu constantment, diguem que tot un espectable pobret!
Un d’aquells casos que, a més a més, no entens com un cop arribat a una llar, el Fufo es va mostrar dolç, afectuós, tranquil. No entendrem mai perquè hi ha persones que actuen així amb els animals, que després de 13 anys de vida, de tota una vida, decideixes que ja no el vols al teu costat i lo pitjor de tot, que et doni igual el que li passi. És molt trist i desmoralitzant.
El Fufo va estar en una casa d’ acollida com un príncep, més encara!!!! Com un autèntic rei!!! Semblava un d’aquells casos impossibles, on el gat espera i desespera perquè no apareix mai una llar… però, al final, sí va ser possible. Va ser adoptat!!! Malgrat la seva fita, no va durar massa, doncs la vida del Fufo ja havia arribat al final.
Després de lluitar com un campió, el Fufo es va acomiadar en un dels seus descans eterns, tranquils i relaxats. Sabent que havia sigut estimat per tots els que vam tenir la gran sort d’estar amb ell.
Allà on estigui segur que és un estel més que brilla. Sempre estaràs en el nostre cor.
