Avui s’han apagat els teus bonics ulls blaus, ja no veurem més la teva mirada entremaliada i el teu caminar graciós. Avui Rosseta ens has deixat un buit enorme a les nostres vides… sense preveure-ho has marxat del que sempre va ser la teva llar, on eres la reina i mestressa. El Jardinet està trist sense el teu color taronja genuí. Ja no ens rebràs a la porta amb la Pony, encara que segurament ho esteu fent des de “allà a dalt” en el Jardinet de l’eternitat, on els humans només podem aspirar acabar-hi, on ens agradaria pensar que hi ha llauneta i carícies infinites. No podem fer altra cosa que agrair-te, Rosseta, haver-nos deixat formar part de la teva vida i estem molt orgullosos de que en formessis part de la nostra.
Preciosa Rosseta pren el sol allà on estiguis, nosaltres només podem trobar a faltar.
