Tímida

Hola,
Em van posar el nom de Tímida perquè de cadell em mantenia en un segon pla, era més tímida i espantadissa. Vaig passar molta fam de petita… Era molt dependent del meu germà Negrito, sempre anava al seu costat. Al Negrito el van atropellar amb dos anys.

La meva mare també era molt espantadissa i depenia molt de la meva àvia, qui ens guiava a tota la família. La meva mare va morir atropellada i la meva àvia per un atac de gossos. Em vaig quedar molt sola i ho vaig passar molt malament, perquè m’agrada estar amb altres gats. Llavors em vaig ajuntar amb el Carlitos i ens vam quedar a viure els dos sols en el mateix lloc.

El Carlitos també havia perdut el seu germà Paquete, (qui tenia síndrome de down i va morir atropellat) i les seves amigues Blanquitas i Mel (una blanqueta va morir de malaltia renal i l’altra, juntament amb Mel, d’atacs de gossos). Ell i jo ens havíem quedat sols i ens van rescatar i portar al Jardinet,
Allà he viscut molt feliç els últims anys de la meva vida i he d’agraïr a totes les voluntaries i voluntaris que m’hagin cuidat tant, fins que la malaltia renal em va vencer.

Moltes gràcies per llegir la meva història.

timida (2)