Sempre ens ha agradat aquesta foto de la Tina, la representa a ella i també a la Rosa, la nostra terapeuta floral, amiga i companya.
Ella, junt el seu fill Iván, han cuida de la Tina des de que va arribar a nosaltres en un estat tant lamentable que només veure-la, en lloc d’estar alegres per ella, ens venien ganes de plorar. Possiblement a la seva antiga casa no van voler trobar-hi solució, tractament o van decidir que no ho mereixia, pobreta tot eren pell i ossos. Sempre simpàtica, dolça. La Tina es va recuperar una miqueta i semblava que tot anava bé, però no va poder sortir en adopció, li van detectar un càncer. Prenia els seus banys de sol diaris i amb la medicina celebraven els seus “cumple” dies i “cumple” setmanes. La seva casa d’ acollida es va transformar en la seva llar. La Tina ja ha marxat a un lloc on no hi té cabuda l’abandonament, on els que pateixen són recompensats, mirarem enrere i recordarem a una Tina bonica, carinyosa, tendra… Com algú va poder tenir el valor de deixar-la? És una pregunta que sempre ens fem.
Des d’aquí pensarem en ella, t’estimarem i et portarem al cor.
